15 d’octubre del 2009

Per fi!

Tenia ganes d'acabar la meva petita obra. Aquest dimecres amb l'Hermínia vaig aconseguir-ho. Què fàcils són les coses si tens una bona mestra (per ella més, clar).
Ahir, en un plis plas, va tallar la butxaca i vet aquí, que després d'unes quantes puntades meves, el davantal acabat.
Oh! Ja us ho he dit! Sí, és un davantal, la meva sorpresa descoberta.

Vull dir, que la roba, com podeu veure, no era la més adient. No és de cotó, sinó de fil... Novatades!

Les puntades o grans puntades són les que demostren que l'he fet jo mateixa i a mà. Per a mi, un gran esforç i per aquest motiu crec, que la persona a qui li regalaré encara li agradarà més.

És un davantal de disseny o sigui molt delicat i per ocasions especials. Li penso regalar amb una etiqueta d'instruccions d'ús.

Bromes a part, tot un treball per gaudí amb les amigues mentrestant fem labors de retalls i a més per fer feliç a una persona molt especial per a mi.

2 comentaris:

puntadas de una peregrina ha dit...

Estupendo, Nuria.
Un devantal la mar de xulo, i nomes es el començament!

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Ja veus, tot això per assistir al teu taller a Sant Feliu!!!!